(Diari de Girona, 30 de gener, 2021) Des que es va decretar l’estat d’alarma, el 14 de març passat, han mort 21 persones sense llar a Barcelona, 17 mentre dormien al carrer. No tenim xifres de tot Catalunya. Malgrat que és un dels problemes més greus d’exclusió social i que el nombre de persones sense sostre pràcticament s’ha duplicat en l’última dècada, mai se’ls ha comptabilitzat. Continuen sent també invisibles en els pressupostos i les polítiques públiques de la Generalitat.
L’arribada de la pandèmia ha agreujat situacions que ja estaven en una situació límit. Els carrers buits i els comerços tancats han fet més visible que hi ha persones que no tenen una llar on confinar-se, que estan doblement exposades a virus perquè no es poden aïllar ni mantenir unes condicions d’higiene dignes. Les baixes temperatures que va portar el temporal Filomena van provocar que en una setmana, tres persones morissin. Fa un any, les primeres víctimes del Glòria també eren persones sense sostre.
Llavors i ara, emergeix el mateix missatge: no tenim un veritable sistema de prevenció i protecció. L’Operació Fred és necessària però és una solució d’emergència puntual que no s’adapta a totes les problemàtiques perquè obliga les persones sense llar a desprendre’s de les seves poques pertinences però també perquè no s’adequa a les tipologies més greus, les relacionades amb la salut mental o les addiccions. Ens diuen que no estem abordant adequadament el sensellarisme i tenen raó.
A Catalunya hi ha aproximadament 2.300 persones que dormen a la intempèrie. No ho sabem amb certesa perquè una de les grans assignatures pendents és comptar-les, sobretot les dones que estan invisibilitzades en les estadístiques. La seva esperança de vida és 30 anys més baixa que la mitjana i la meitat reconeix que està al carrer des de fa més de tres anys. També que han estat víctima d’algun delicte d’odi. Com amb altres problemàtiques socials, la Generalitat ha delegat la seva responsabilitat en les entitats privades i en els ajuntaments, principalment en el de Barcelona que dedica 35 milions d’euros anuals per atendre les persones sense llar. Només des de fa dos anys la Generalitat aporta 100.000 euros a aquests programes però segueix sense invertir en el que és més important de la seva competència: polítiques actives d’habitatge públic i d’acompanyament.
En el seu llibre Aporofobia, el rechazo al pobre, Adela Cortina alerta sobre el perill que representa veure aquestes persones com a responsables de la seva situació i fa una crida a combatre els discursos que les criminalitzen. El sensellarisme, ens recorda, és resultat d’unes condicions estructurals, com ho és la desocupació, de les que som responsables com a societat i que hem de combatre.
La solitud dels carrers durant el confinament domiciliari va permetre que quatre persones sense llar fossin assassinades mentre dormien. Les mesures sanitàries han complicat a aquestes persones l’accés a recursos d’alimentació i higiene que han tancat però també a bars que els permetien utilitzar el bany o comprar una beguda calenta. La crisi està accelerant els processos d’exclusió i en els propers mesos en quedaran centenars al descobert si no fem res per evitar-ho.

El govern que surti de les urnes el 14F ha de fer realitat una Estratègia catalana contra el sensellarisme que contempli solucions de fons, com les que s’enquadren en el concepte housing first. També les ha de priorizar a l’hora d’abordar qüestions com la vacunació perquè són un grup de risc, amb problemes d’immunitat, de malalties cròniques, de mala nutrició. Són persones a les que es vulnera el dret a l’habitatge, a la salut, a la feina, a viure en societat, i com hem vist aquests dies, a la vida. No poden seguir més mai en llista d’espera.

Diari de Girona, 30 de gener de 2021

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/01/31/sensellarisme-llista-daposespera/1086252.html